Una força creativa inunda, impacta i remou cadascun dels seus projectes. Ordre i caos, creació i destrucció, en l’obra de Pere Gifre
per Sílvia Muñoz d’Imbert
Pere Gifre (Figueres 1974) prové del mític però no menys real Empordà, un indret que ha estat el marc històricament d’una de les concentracions de creativitat més elevades del nostre territori, un espai geogràfic que ha generat una recerca i una curiositat sense límits, un nucli en què s’han entrellaçat les arts amb la ciència i la natura, un univers que en diverses ocasions s’ha descrit com a ultralocal i que, alhora, ha esdevingut universal. Gifre és un creador jove, hereu de científics i d’artistes, des de Monturiol fins a Dalí, que, a través del coneixement i de la creativitat, han somniat a fer compatibles imaginació i realitat, i que han lluitat per donar cos a allò que sembla impossible d’abastar.
Endinsar-se en el món de Gifre és una aventura de creació sense límits. Un món que es genera a partir de la seva formació d’enginyeria amb disseny industrial i desenvolupament del producte, que cursa a la Universitat de Girona, uns estudis tècnics que de bon principi connecten amb la creació artística a partir del seu projecte de final de carrera, un sistema robòtic per pintar, realitzat conjuntament amb el departament de robòtica de la mateixa universitat.
Aquest vincle entre art i tecnologia serà el leitmotiv de la seva trajectòria, a través de la seva col·laboració amb artistes plàstics com ara Frederic Amat i arquitectes com per exemple Enric Ruiz-Geli i de muntatges escenogràfics, d’exhibició i d’arquitectura, entre els quals destaca el Musical Gaudí, per al BTM; Prestige Forest, per a l’exposició New Architecture in Spain, del MOMA, i l’audiovisual d’Òpera Viatge a Simorgh, al Teatre Reial de Madrid.
A partir d’aquesta trobada tecnicoartística, la inquietud d’aquest creador el durà a investigar en el camp escultòric, a través del qual pretendrà: “Transformar en escultura els processos físics que podem observar en la natura a través de la investigació mitjançant sistemes de simulació per ordinador. Mitjançant l’estudi de la biomimesi. Aquest procés propi creat per mi mateix l’he anomenat VFX Engineering.”
L’any 2008, juntament amb altres dissenyadors, mostra a Art Futura les seves tècniques de VFX Engineering i una de les peces que hi presenta és Splash, una macroescultura de 21 metres que exposa a la Torre de l’Aigua de l’Expo de Saragossa d’aquell mateix any, l’impacte d’una gota d’aigua, un xoc líquid transformat en una sòlida estructura, un instant congelat en el temps.
Un exemple d’aquests treballs escultòrics en què Gifre copsa i congela els fenòmens naturals és la seva sèrie Water Feeling Collection, peces tridimensionals que també tenen com a motiu l’aigua i les diverses formes que adapta.
Però la seva font creativa no s’atura en l’àmbit escultòric, Gifre ha fundat diverses empreses i estudis per vehicular tot el seu treball. Des de l’estudi de disseny tecnicoconceptual d’investigació i desenvolupament Ikoni Carts a Fantastic Orange Tree, empresa fundada l’any 2007 per ell i el seu soci Daniel Molina, especialitzada en sèries d’animació, documentals o llargmetratges. Un dels darrers projectes que realitza Gifre en el camp de les animovies és Dark Rain i una altra que aviat estrenarà tràiler serà l’animovie de ciència-ficció Centaurus 346.
Per altra banda, és coneguda la seva col·laboració amb un altre geni creatiu que treballa des de l’Empordà, Ferran Adrià i El Bulli. Gifre ha col·laborat en la realització de projectes audiovisuals i, com a dissenyador industrial, ha creat peces escultòriques de vaixella, El Bulli Tableware Collection, i ha treballat en la sèrie de documentals sobre La història d’El Bulli.
Actualment desenvolupa un documental en què mostra el vessant artístic i visual d’aquesta aventura a través del seus plats i treballa en altres projectes emmarcats dins el futur El Bulli Foundation.
La curiositat i creativitat de Gifre no s’han aturat ni un moment; el seu treball és el resultat d’un complex trencaclosques d’interrelacions tècniques i creatives que l’han dut recentment a exposar com a escultor amb el seu treball Impact a l’exposició col·lectiva Temps Fugit, organitzada pel Gremi de Galeries de Catalunya i comissariada per Joan Gil. Darrerament, el seu projecte escultòric Wings of Atlanta ha estat una de les tres obres finalistes escollides per realitzar una peça de gran format a la nova terminal de trànsit de l’aeroport internacional d’Atlanta: es tracta d’una àguila que solcarà amb les seves immenses ales el sostre de l’aeroport amb més trànsit aeri del món, una immensa estructura de 23x14x15 metres que l’autor volia que representés “la bellesa i la fragilitat de la naturalesa”.
Gifre converteix l’impossible en una realitat a través del seu interès i la seva fascinació per l’observació del món natural: els elements atmosfèrics, el comportament d’una nebulosa, la força d’un huracà o l’impacte de l’aigua durant la pluja; forces naturals que poden ser capturades i traslladades a una altra realitat, del món real al binari, unint allò natural i allò artificial, imbricant l’ordre i el caos, la creació i la destrucció, una força creativa que inunda, impacta i remou cadascun dels projectes que realitza l’autor. Amb les seves pròpies paraules: “L’adaptació dels efectes visuals com a font de disseny i la seva connexió amb la naturalesa ens donen l’oportunitat de realitzar experiències impossibles, concebre l’inconcebible i crear l’impossible, i obrir la porta a un món d’imaginació i fantasia.” El món de Pere Gifre.
Cliqueu l’imatge per accedir a la web de la revista:
